Joan Roís de Corella

Introducció

Bon dia a tothom! Som en David Alfaro, l'Andrea Gómez i l'Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat de l'assignatura de Literatura Catalana de l'INS Premià de Mar i em creat aquest blog per a fer un treball sobre l'autor Joan Roís de Corella, esperem que us agradi.

Biografia

Joan Rois de Corella va néixer a Gandia el 28 de setembre de l'any 1435 i va morir el 6 d'octubre de 1497.

Tenia com a pare un noble cavaller que s'anomenava Ausiàs Roís de Corella i
de la seva mare només sabem que es deia Adolça. Va tenir 3 germans: en Manel (que fou frare), Lluís i Dalfina.

Com que ell era fill primogènit d'una família de nobles, s'havia de dedicar
a la carrera militar o dedicar-se a la diplomàcia. No podia dedicar-se a cap altra cosa, però va trencar amb aquesta rígida distribució i va ingressar a l'estament eclesiàstic.

Entre el 1453 i el 1456 va començar a escriure proses i poemes, que estaven
influenciades pels autors europeus en llengua vulgar.

Pel que fa la seva vida sentimental, va viure nombroses aventures amoroses,
com la que va viure amb la Caldesa que no estava identificada però va dir que era el seu amor de joventut d'entre altres.

L'any 1473 va tenir un fill amb Isabel Martines de Vera, però no se sap ni la situació de la dona ni tampoc com es deia el fill.

Obres

En els Països Catalans, Roís de Corella és considerat com a un màxim representant de l'humanisme renaixentista i fou l'últim escriptor important fins a la Renaixença. El centre de la seva producció es considera l'amor, ja que relaciona les seves obres amb els seus fracassos amorosos. Va escriure en prosa i en vers i va aplicar les seves tècniques als seus dos gèneres.

La seva prosa era molt fictícia però a la vegada elegant que es pot relacionar amb l'actitud humanista de finals del segle XV.

En la poesia se segueix utilitzant el tradicional hendecasíl·lab amb pocs canvis. També cal dir que Corella es va apropar molt a la poesía Italiana.

Com ja em dit abans el vers de Corella va caracteritzar per parlar d'un punt de vista trist i a la vegada desgraciat. Corella no pretén crear una filosofia amorosa, només escriu per alleujar els seus fracassos amorosos, és per això que els seus elements sentimentals són la característica més important i és per això que les seves obres no tractaven des d'un punt de vista guerrer.

També va escriure amb prosa religiosa, ja que va pasar força temps en els monestirs. La seva obra no aconseguí tanta fama i prestigi com altres autors Valencians del segle XV.

A continuació us explicarem les tipus d'obres que va escriure.

Obra. La modernitat

Les obres de Corella van ser molt significatives per a escriptors que escribien en castellà, però les seves obres es van començar a oblidar.

Corella va ser l'últim escriptor de l'Edat Mitjana, però per la forma de com escribia es podria dir que fou un escriptor no-medieval.

És remarcable, sobretot a la Tragèdia de Caldesa i l'Oració. Les accions se situen en unes acurades escenografies i són narrades amb una llengua feta d'imatges poètiques. Aquest és intimista, delicat (innovació literària).

Corella fou un innovador en el camp estricte de la poesia. En les proses curtes hi aplicava determinades tècniques de la poesía lírica, bo i intercalant-hi, a més a més reeixits fragments en vers de la seva producció.

L'obra de Corella, són l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. L'amor, no respon als usuals i gastats tòpics de l'amor cortès trobadoresc. Fou deguda al fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra fos femení.

En la idealitat narrativa la dona és tractada amb mentalitat moderna. Quan Corella passa a descriure experiències personals en el camp de les relacions amoroses.

Tot el conjunt d'aportacions personals de Corella a la nostra literatura, les trobem ben allunyades de les modes en voga de l'època, en la literatura europea de finals del segle XV.

Obra. La profana

Eren obres que estaven escrites en prosa i vers de temàtica amorosa.

L'obra més representativa és "Tragèdia de Caldesa". Explica com l'autor espera a l'estimada i observa des de la finestra com ell l'enganya amb un pretendent. Llavors la Caldesa torna fingint que no ha passat res. L'autor és llavors quan expressa el seu lament.

Obra. La religiosa

Durant la seva maduresa, Corella va escriure les obres religioses.

Estan escrites en prosa i vers. El tema principal és religiós, tot i que parla amb un to desapassionant. També tenia molts coneixements, però els poemes que feia, es notava que tenia falta de vocació religiosa.

Les dues obres més representatives son "El Cartoixà" que és una traducció de la Via Christi, un llibre doctrinal, i el "Psalteri" que és una traducció d'uns salms.

L'única obra religiosa en vers escrita per ell van ser les poesias marianas. Sense oblidar-nos de la Vida de la santíssima verge María amb rimes.

Obra. Mitològica

Aquestes obres són de caràcter mitològic que es llegeix sobre l'antiguitat clàssica i també es poden observar algunes de les innovacions personals de Corella.

Les obres tenen un llenguatge retòric i amb la intenció d'ensenyar, però ens hem de fixar que encara que manquin paraules, aquestes obres es poden comprendre.

Entre totes les obres que va escriure, la més important s'anomena "Parlament que s'esdevenc en casa de Bernat Mercader" on explica històries amoroses a
través de personatges còmics.

També podem trobar altres obres com:

"Lamentacions de Mirra en Narciso e Tisbe": és una trilogia de desafortunats amors que l'autor els compara amb els seus fracassos amorosos. La primera de les tres parts tracta sobre la història d'amor entre un pare i una filla, en aquest cas, el pare es deia Cínaras i la filla es deia Mirra. La segona part tracta sobre la història de Narcís, que en veure's reflectit en l'aigua s'enamora d'ell mateix. La tercera tracta sobre les converses que tenien Tisbe i Píram fora de les seves respectives cases.

"Història de Bilis ": Aquesta història relata com Bilis s'enamora del seva germana que es diu Caurio i a la vegada ella es transforma en font. Aquesta transformació dóna lloc a la metamorfosis que té orígens dels mites clàssics. En aquesta obra, Corella conserva els versos, però va actualitzar alguns detalls sobre la vida de quotidiana.

Prosa

Corella va començar traduint obres d'autors llatins per a poder acostar-se més a les llengües vulgars del llatí com és el Català.

Va crear un nou estil literari que li donava una forma estilística que arribava al grau màxim de la nostra prosa humanística.

També les obres que feia estaven fetes a partir de temes clàssics i feia unes recreacions en les seves obres molt personals.

A continuació us explicarem els tipus de proses.

Prosa. La autobiogràfica

En primer lloc cal referir-se a la Tragèdia de Caldesa de contingut autobiogràfic.

Tragèdia de Caldesa: tot i la seva brevetat que son set pàgines d’un imprés normal, és l’obra més interessant i més personal de Corella. L’obra comença amb la tristesa i el dolor de l’autor per que esta enganyat per la seva amada que estima a un altre. Aquesta novel·la és possible que sigi la realitat d’una traïció feta a Corella per una dama.

Es situa a la ciutat de València i narra com una donzella de molt temps desitjada per l'autor es tancada en una cambra mentre ella festeja amb un altre home que te la condició de mediocre. L'autor veu l'engany per una petita obertura amb indignació i nerviosisme. Es descarrega emocionalment mitjançant un poema, que es pot considerar dels millors de la producció corelliana. La dama acaba admetent la seva culpa amb una total submissió. El tema del debat és el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no és corresposta i, l'altra que és desitjada però que en canvi no estima.

Prosa. La epistolar

Prosa epistolar amb el príncep de Viana. Es tracta d’una correspondència entre el príncep Carles de Viana i Roís de Corella. L’estil i les cites són renaixentistes, però el tema és profundament medieval. El carteig sembla que no va transcórrer lineal en el temps.

Carles redacta les seves cartes en un castellà de sintaxi forçada i llatinitzant .Roís de Corella redactà aquesta peça hagiogràfica, davant Montapalaua de Castellví, dama sense descendència. I per això el darrer capítol és una oració perquè la senyora la rese. L’estil és elegant i culte i no és tan recargolat i filigranat com en altres obres. Cap al 1485 aparegué impresa aquesta obra.

Corella va escriure les mostres d'aquest gènere molt probablement entre 1456 i 1462. La primera i més llarga és el Debat epistolar amb el príncep de Viana, escrit entre 1456 i 1458/61, que conté elements que el relacionen amb la Tragèdia de Caldesa.

Prosa. Les circumstàncies

Prosa de circumstàncies com ja indica el seu nom, aquestes proses són motivades per circumstàncies diverses.

“Triumfo de les dones”: És un llarg parlament en defensa del sexe femení contra els seus detractors posat en boca de la Veritat, la qual perora en una prosa molt alambinada i en la frase de la qual el verb sol ocupar el darrer lloc. El cos de l’argumentació és constituït pels tòpics de rigor dels apologistes medievals de les dones. Conclou amb divuit versos estramps adreçats a la mare de Déu.

La lletra que Honestat escriu a les dones: Curt fragment d’una altra prosasemblant. Honestat plany la mort d’una virtuosíssima dama. Redactat possiblementen 1462.

Sepultura de Mossèn Franci Aguilar: Descripció de la sepultura d’un cavaller,on destaca la lenta i ampul·losa descripció de les figures al·legòriques del sepulcre.

El Triomf de les dones és un llarg parlament de la Veritat, personatge al·legòric, en defensa del sexe femení. Obra a contra corrent de la misogínia de l'època, fou escrita com a conseqüència de la polèmica suscitada pel “Maldezir de mujeres” de Pere Torroella. El títol sembla manllevat a consciència del “Triunfo de las mujeres” del castellà Juan Rodríguez del Padrón.

Comentari d'obra

La balada de la garsa i l’esmerla:

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par, de les altres esparsa,

que del mirar mos ulls resten alegres;

i, al seu costat, estava una esmerla,

ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan il·lustre,

que pogués dir les llaors de tal perla;

i, ab dolça veu, per art ben acordada,

cant e tenor, cantaven tal balada:

Del mal que pas no puc guarir

si no em mirau

ab los ulls tals, que puga dir

que ja no us plau

que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu

l’amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d’aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau

les vostres ulls, que em vullen dir

que ja no us plau

que jo per vós haja de morir.

En aquesta obra de Joan Roís de Corella podem observar com aquest presenta de manera original una història de desamor que no està protagonitzada pels animals que canten a l'únison ( la garsa i l'esmerla), sinó per un amant desconegut que es lamenta de no ser correspost per la dama. Això fa referència al que em dit anteriorment que Corella, feia referència els seus fracassos amorosos en les seves obres i una d'elles es aquesta.

En la primer vers, ens adonem que la garsa es una donzella i l'esmerla és l'amant desconegut. Dit això, l'esmerla, que és l'amant, fa una descripció de la donzella, explica que esta soltera i la descriu. Seguidament, explica que al costat de la garsa hi ha una esmerla que li mostra el seu gest dient-li lo bonica que es. Desprès, diu que començen a cantar una cançò.

En el segon, començen a cantar aquesta cançò, es pot observar com l'esmerla diu que la seva estimada ja no li importa que l'esmerla mori per ella.

En el tercer, diu que la esmerla argumenta que creu que si mor, la seva estimada creura que ell el porta en el seu cor, però que ell pensa que ella no ploraria per la seva mort.

Per últim, en el quart, l'esmerla vol saber de veritat si la seva estimada l'estima.

Esquema

En aquest apartat us facilitarem un esquema per a que pogueu estudiar fàcilment:

https://prezi.com/xxf6plnzsafn/joan-rois-de-corella/